Fotografia 2 - Fotografia 3

Tema: Neoclassicisme. Escultura. Damià Campeny.

Datació: 1835.

Localització: Llotja de Barcelona.

Il·lustració: Fotografies de Joan Francesc Clariana i Roig.

Descripció: Es tracta d’una escultura a tamany natural representant una dona seminua, morta en la plenitud de la vida, reclinada damunt una cadira, al seus peus hi ha la daga amb la qual moments abans s’ha suicidat. Sobre el pit esquerra s’hi copsa la ferida. La testa presenta un pentinat inspirat en les escultures clàssiques. Amb el cap caigut cap el costat esquerra, veiem com té els ulls i la boca mig oberts.

Està inspirada en el relat de la històra de Lucrècia, en els origens de l’antiga Roma, segons es troba documentada en les obres de Titus Livi, Ovidi i Dionís d’Halicarnàs, que ens expliquen com, Lucrècia, havent estat deshonrada per Tarquini, prefereix treure’s la vida abans que viure amb aquesta humiliació. A partir d’aquí, explica la llegenda com el poble de Roma es va sublevar, va suprimir la monarquia i es va proclamar la República. .

Comentari: Sens dubte, aquesta és l’obra mestra, per antonomàsia, de Damià Campeny i que va significar la seva consagració com escultor de renom. La imatge està inspirada en les escultures de la Roma clàssica, la posició asseguda i reclinada en la cadira, ens recorda la d’algunes esteles funeràries àtiques i les representacións que apareixen en alguns vasos funeraris grecs com els “lekythos”.

Campeny la va modelar en guix durant la seva estada a Roma, a l’any 1803, gairebé paral·lelament va modelar, també en guix, l’estàtua de “Cleopatra morta”, molt semblant a aquesta. Potser, inicialment, les hauria dissenyat per anar juntes en un monument. L’execució en marbre que avui podem veure a la Llotja no es va fer, per part de Campeny, fins l’any 1835. L’original de guix sembla que es va perdre però, en el Museu de Vilanova i la Geltrú, se’n conserva una còpia. L’estàtua de “Cleopatra morta”, mai es va passar al marbre i no va ser fins a principis del segle XX que es varen fer les còpies en bronze de les dues estàtues, que són les que actualment es poden veure al Museu Nacional d’Art de Catalunya a Barcelona.

Autor de la fitxa: Joan Francesc Clariana i Roig

Bibliografia:

• CASTELLVÍ, J.: El escultor mataronés Damiá Campeny y Estrany. Mataró 1955
• CID, C.: La vida y la obra del escultor neoclásico catalán Damià Campeny i Estrany. Barcelona 1998
• GRAUPERA, J.: “Damià Campeny: neoclàssic”. Crònica de Mataró, p. 8, 16-11-1989.
• MARÉS, F.: El escultor Damián Campeny Estrany en el primer centenario de su muerte. Barcelona 1955.
• MARTÍNEZ, A.: “L’obra de l’escultor Damià Campeny s’exposa a una sala barcelonina”. Crònica de Mataró, p. 8, 16-11-1989.
• PACO, P. de: “Damià Campeny, un artista per anar descobrint”. Associació de pessebristes de Mataró. Butlletí Anual núm. 4, pp. 23-26. Mataró, Nadal 2005. Reproduït a Capgròs, núm. 899, del 30 al 5 de gener de 2006.
• RIERA, A.: La formació dels escultors catalans: l’ensenyament de l’Escola Gratuïta de Dibuix i els pensionats a Madrid i Roma (1775 – 1815). Tesi doctoral. Barcelona 1994.