Tema: Monument funerari en honor dels liberals morts en la guerra contra els carlins.

Datació: Inaugurat el 10 de gener del 1890.

Localització: Cementiri Municipal de Mataró, a l'esplanada de l'entrada.

Il·lustració: Projecte sense signatura a l'Arxiu Municipal de Mataró.

Descripció: Monument funerari a l'estil de les columnes commemoratives romanes. De línia clàssica i bella factura, està construida sobre un pedestal coronat per una estàtua femenina que duu a les mans corones funeràries. La columna segueix un ordre compost, de regust bisantí, amb el signe de la creu presidint el centre de les volutes. El fust, d'estries vives, resta partit per un anell circular decorat amb motius vegetals on es troba centrat a la part frontal, l'escut de Mataró, i a la part oposada l'escut de Catalunya, ambdós dissenyats de forma romboïdal. En el parterra hi han tres làpides amb les següents inscripcions: "Jaime Ybran y Masó 24 d'abril de 1875", "Salvador Palmerola y Manté 23 de noviembre de 1873" i "Bartolomé Teixidó y Prat - Fernando Oliver Graupera 13 de Mayo de 1873". El monument està envoltat per una valla de ferro forjat a forma de protecció. El pas del temps, ajudat per la descurança municipal, ha afectat la seva conservació, cosa que fa necessària una acurada restauració.

Comentari: El mausoleu havia de recollir les restes de Salvador Palmarola, Jaume Ibran i altres mataronins morts en la guerra contra els carlins. S'erigeix després de comprar el terreny a Emili Sisternes, sota la direcció del mestre d'obres Salvador López, amb un cost de quatre mil pessetes. La construcció del mausoleu forma part de l'operació política que duu a terme la majoria republicana de l'ajuntament per tal de reivindicar els morts liberals. Paral·lelament es duu a terme: l'erecció d'un obelisc commemoratiu a la Plaça de Santa Anna; l'inici de la manifestació cívica del 10 de gener en memòria de la defensa victoriosa de la ciutat en l'assalt dels carlins el mateix dia de l'any 1875; i el bateig dels carrers "Palmarola", "Ibran", "10 de gener", i el canvi de nom de la Plaça de Santa Anna pel de Plaça de la Llibertat.

Salvador Palmarola y Manté va ser un republicà emblemàtic des del 1865 amb la presidència del Comitè Democràtic de Mataró. En la revolta del 1868, que va posar fi al regnat d'Isabel II, va ser membre de la Junta Revolucionària de Mataró, que dirigí la ciutat en aquelles hores de trasbals. Va ser també un destacat federalista i líder del moviment obrer en presidir el 1872 el sindicat tèxtil Les tres classes de vapor. Va morir afusellat pels carlins dins la tercera guerra carlina el 23 de novembre del 1873 i fou enterrat a Sant Pere de Martorell de la Selva fins al seu trasllat al monument funerari de Mataró el 1893.

Jaume Ibran i Massó (1818-1875), d'ofici cafeter, va destacar per la seva activitat política radical. En esclatar la tercera guerra carlina, i a instàncies del Capità General de Catalunya, va reclutar un escamot armat, conegut com "Guies del General" o "Ronda d'Ibran", que es va dedicar a perseguir petits grups carlins per la comarca. Ell i les seves tropes van defensar fermament Vilassar de Dalt (10-XI-1874) i Mataró (10-I-1875) de l'atac carlí, la qualcosa li va fer merèixer un sabre com a homenatge de la ciutat. Nomenat comandant s'encarregà de vigilar la Marina i el Vallès. Finalment a breda, formant part de la columna de "El Rayo", morí en combat el 24 d'abril del 1875. A Mataró, un cop coneguda la seva mort, hi va haver un gran dol general i va ser enterrat en un funerald'assistència multitudinària.

Els republicans Bertomeu Teixidó i Prat i Ferran Oliver i Graupera foren afusellats per les tropes carlines que havien entrat a Mataró per sorpresa i de forma ràpida el 13 de maig del 1873.

Autor de la fitxa: Francesc Costa i Joaquim Graupera.

Bibliografia:

• COSTA, Francesc: "En Palmerola i l'Ibran contra els carlins", a Mataroescrit, núm. 69 (febrer 1992), pàg. 46-48.